Sorra fina: de l’eufòria a la disfòria en un obrir i tancar d’ulls

Els Krögers llancen Sorra fina (El Genio Equivocado, 2025), el seu primer LP després de cinc anys suant per encisar l’escena indie catalana. Un total set temes que van des del pop-rock de melodies sedoses al garage de guitarres atropellades i ritmes apressats. L’ordre del disc no s’ha d’entendre com una història cronològica, sinó tot el contrari. Però aquest desordre és justament una metàfora de l’estat d’ànim sinusoidal de l’autor. Es pot passar de l’eufòria a la disfòria i de la resignació a la revolució en un obrir i tancar d’ulls, i això és el que ens explica l’àlbum. L’amor, la solitud, la seducció, l’avorriment, el seny o el dolor de llengua, són temes discordants, però que prenen sentit amb el desgavell coherent de Sorra fina. Els ritmes, les melodies, el so i les distorsions segueixen la mateixa estratègia narrativa. Per això podem passar de guitarres i baixos abrasius, riffs punxants i bateries seques i metronòmiques a sonoritats sumptuoses que experimenten lleugerament amb el pop-rock orquestral acompanyades de veus amb un evident aire de crooner.

L’àlbum ha estat gravat i mesclat a l’estudi de Dr R3C de Sants, i masteritzat per Marco Morgione (Micromaletese). Tot i haver ja haver llençat conjuntament diversos senzills, Sorra fina és el primer LP dels Krögers editat pel segell El Genio Equivocado.